L'Alberto i en Sergi a Bañuelos de Bureba, octubre de 2011.La història de l'Antoni Benaiges va començar a divulgar-se el setembre de 2011, un any després de que la vida del mestre emergís amb força de la fossa comuna que s'obria a la Pedraja.
Per primera vegada es presentava l'exposició de l'Antoni Benaiges, i era al casal de barri Les Esmandies de Mataró, el Casal havia contribuït a fer realitat l'exposició fotogràfica, participant en la seva producció.
Aquesta exposició, després de dos anys i havent passat per 15 sales, continua en ruta. Va passar pel Castell de Montjuïc, de la mà del Memorial Democràtic, després va passar per Burgos i Corbera, ara anirà a Cabrera, després a Mont-roig, vila del mestre, on li farem un merescut homenatge, per continuar la ruta Mataró, Vilanova i La Geltrú,......
Des de la primera exposició la història del mestre va començar a còrrer com la pòlvora,van publicar notícies relacionades amb ell a diaris, a la televisió, ràdio, gent que s'apropaven a preguntar.....i amb això va arribar el llibre: Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Darrera el llibre el Francesc Escribano, la Queralt Sole, el Paco Ferrandiz i jo. Una bona bateria de persones per explicar aquesta història oblidada per més de 75 anys.
Ara el llibre s'acaba de reimprimir, ja que en 4 mesos s'han distribuït més 2500 i la història camina, arriba més lluny, cal agraïr l'esforç de les editorials Blume - Mirmanda - Ventall per apostar per aquest projecte, per què avui dia no s'atreveix qualsevol amb un llibre de fotografia.
Com deia, aquesta història ara va per Terra, Mar i Aire.
La Terra, és l'exposició fotogràfica, que corre de vila en vila.
El Mar, és el llibre: Desenterrant el silenci, que ens porta la història del mar, una història bella, de somni i Aire, l'aire és el documental, ja que amb ell hem tocat cel. On dues persones sense un ral han fet un treball documental increïble, ha triomfat la il.lusió i la necessitat de fer les coses, perque no les concebíem d'altra manera. Aquest documental es fa gràcies a la gent, no a un productor que veu negoci i et diu talla aquí o allà, no!, es fa per que la gent vol que es faci, on 185 persones han fet la seva aportació per que la història tiri endavant. Això et dona una legitimitat brutal. Aquells que van confiar en nosaltres, ens van confiar 7500 euros, i així sumant i sumant els seus petits esforços hem fet El Retratista i el rigor ens ha fet arribar fins a Mèxic per explicar la història tal com és.
Cal dir que gràcies a tota aquesta tasca hem anat explicant i denunciant el drama que encara viuen els familiars dels assassinats i desapareguts pel feixisme als anys 30. I hem portat l'obra i la memòria dels mestres amb nosaltres a tot arreu.
Homenatge a l'Antoni Benaiges a l'escola de Bañuelos
El Documental El Retratista ha estat un repte superat per la memòria col.lectiva, ja que ens posavem a treballar en el moment en que el govern Rajoy tallava les ajudes dedicades a la memòria. Aquí la història del mestre Benaiges és fossa i oblit imposat, mort, a Mèxic en canvi, hem trobat la vida, perque allà els nens mexicans continuen abraçant a Freinet, Redondo i Benaiges, imprimint el seu nom amb imprenta maternal com fa 75 anys i des dels anys quaranta.
Ara el retratista ja el tenim i dels 25 minuts inicials hem passat als 52, han passat molts mesos des de que vaig embarcar a l'Alberto Bougleux en aquesta història i estem contents de poder explicar-la en un altre format, el de vídeo.
Els nens de Bañuelos imprimint, 1936.
Tipus a San Andrés de Tuxtla, Veracruz.
Però com va entrar l'Alberto en tot això? ell, és un pare de l'escola bressol dels meus fills, el que no sabia en aquell moment, és que és un documentalista que havia tractat el tema de les fosses a Bòsnia, els desapareguts d'Algèria i era molt sensible a la tècnica Freinet ja que la utilitzava. Quan em van dir que era documentalista ràpidament li vaig proposar de venir a Burgos a l'obertura de la 2a fossa. Per sort vaig trobar a un dels millors. L'Alberto fa poesia visual.
A la fossa de la Pedraja.
De tot això i del meu coneixement de la historia de l'Antoni Benaiges, ha sortit aquest documental, en breu serà presentat a Barcelona de la ma del Memorial Democràtic, per ara s'ha presentat una premiere online per als mecenes, i les impressions d'aquests han estat molt positives.
Sebastià Gertrudix ens deia:
"Em sembla un treball fantàstic, ple de delicadesa, de rigor i de denúncia. Felicitats."
El Francesc Úbeda i Amparo Oltra ens transmetien:
Imatges de l'Edith Olín
La Terra, és l'exposició fotogràfica, que corre de vila en vila.
El Mar, és el llibre: Desenterrant el silenci, que ens porta la història del mar, una història bella, de somni i Aire, l'aire és el documental, ja que amb ell hem tocat cel. On dues persones sense un ral han fet un treball documental increïble, ha triomfat la il.lusió i la necessitat de fer les coses, perque no les concebíem d'altra manera. Aquest documental es fa gràcies a la gent, no a un productor que veu negoci i et diu talla aquí o allà, no!, es fa per que la gent vol que es faci, on 185 persones han fet la seva aportació per que la història tiri endavant. Això et dona una legitimitat brutal. Aquells que van confiar en nosaltres, ens van confiar 7500 euros, i així sumant i sumant els seus petits esforços hem fet El Retratista i el rigor ens ha fet arribar fins a Mèxic per explicar la història tal com és.
Cal dir que gràcies a tota aquesta tasca hem anat explicant i denunciant el drama que encara viuen els familiars dels assassinats i desapareguts pel feixisme als anys 30. I hem portat l'obra i la memòria dels mestres amb nosaltres a tot arreu.
El Documental El Retratista ha estat un repte superat per la memòria col.lectiva, ja que ens posavem a treballar en el moment en que el govern Rajoy tallava les ajudes dedicades a la memòria. Aquí la història del mestre Benaiges és fossa i oblit imposat, mort, a Mèxic en canvi, hem trobat la vida, perque allà els nens mexicans continuen abraçant a Freinet, Redondo i Benaiges, imprimint el seu nom amb imprenta maternal com fa 75 anys i des dels anys quaranta.
Ara el retratista ja el tenim i dels 25 minuts inicials hem passat als 52, han passat molts mesos des de que vaig embarcar a l'Alberto Bougleux en aquesta història i estem contents de poder explicar-la en un altre format, el de vídeo.
Però com va entrar l'Alberto en tot això? ell, és un pare de l'escola bressol dels meus fills, el que no sabia en aquell moment, és que és un documentalista que havia tractat el tema de les fosses a Bòsnia, els desapareguts d'Algèria i era molt sensible a la tècnica Freinet ja que la utilitzava. Quan em van dir que era documentalista ràpidament li vaig proposar de venir a Burgos a l'obertura de la 2a fossa. Per sort vaig trobar a un dels millors. L'Alberto fa poesia visual.
De tot això i del meu coneixement de la historia de l'Antoni Benaiges, ha sortit aquest documental, en breu serà presentat a Barcelona de la ma del Memorial Democràtic, per ara s'ha presentat una premiere online per als mecenes, i les impressions d'aquests han estat molt positives.
Sebastià Gertrudix ens deia:
"Em sembla un treball fantàstic, ple de delicadesa, de rigor i de denúncia. Felicitats."
El Francesc Úbeda i Amparo Oltra ens transmetien:
"Estimats amics de El Retratista, a nit vam poder veure el vostre
documental. Ens varem sentir tan emocionats i al mateix temps tan
orgullosos d'haver participat en el vostre projecte, que ens hem de
felicitar per haver aconseguit portar-lo a terme . Nosaltres, el meu
marit i jo sóm mestres jubilats i durant molts anys practicarem en les
nostres aules les tècniques Freinet amb resultats espectaculars. Erem
una comunitat feliç (mestres, pares i xiquets ) les noves i succéssives
lleis d'educació ens feren readaptar les metodologies als currículums
sempre canviants i mai efectius, perque mai escoltàren les veus dels que
coneixien la realitat del dia a dia amb els xiquets. Nosaltres forem
mestres Freinet fins l'últim dia de la nostra vida professional i ens
sentim molt orgullosos.
Us felicitem de tot cor per la vostra tasca i
confiem en les noves generacions.
Una abraçada"
Francesco d'Itàlia:
"Vi la pelicula en Vimeo, es muy bonita y preciosa, me gustò muchisimo.
Soy feliz por mi contribucion y espero que se pueda ver en Italia publicamente pronto,
Felicidades"
Signant autògrafs,...je je je je
L'Elisenda i la Licia participant en la filmació.
