Memòria, el Mestre Benaiges a les aules

El millor homenatge al #MestreBenaiges!

El millor homenatge al #MestreBenaiges és fer que la seva memòria torni a viure allà on tot comença: a les aules, les aules d'avui, les del 2026.

Que la seva història arribi als joves, que ompli les classes, que prengui sentit en les mirades inquietes d’una nova generació. Aquest any, ja portem més de 10 sessions de #ElRetratista a instituts a diferents poblacions catalanes, i més de 300 joves han descobert el mestre que va prometre el mar.

Però amb ell han conegut també els mestres de la República, la repressió que van patir, l’exili i les ferides d’un temps molt fosc per a la humanitat. I han entès que el feixisme i la dictadura no poden ser mai un camí. Que cal plantar cara a l’odi, a la intolerància i a qualsevol forma de discriminació, sempre!

Perquè recordar també és educar. I educar és sembrar futurs.

Aquest any celebrem setze anys explicant la història del mestre Benaiges. Setze anys combatent l’oblit, generant memòria i obrint espais de reflexió entre els més joves. Probablement, el millor destí que pot tenir un documental: continuar viu a les aules.

Aquest 2026, el projecte de recuperació d'aquesta memòria ha arribat a:

• Institut Ferrer i Guàrdia – Sant Joan Despí
• Institut El Til·ler – Les Franqueses del Vallès
• IE La Mina – Barcelona
• Institut Alexandre Galí – Sant Pere de Ribes
• Escola Immaculada Concepció – Barcelona
• IE Pallerola – Sant Celoni
• IES Numància – Santa Coloma de Gramenet
• Centre Escola Empordà – Roses
• Institut Les Cinc Sènies – Mataró
• Escola Cultura Llefià – Badalona
• Universitat Rovira i Virgili – Tarragona

I això no s’atura… i bensegur en vindran molts més. Molts més!

-Vols que vinguem al teu centre?

TALLER DE PREMSA FREINET

 L'HORA DE LA MÀGIA!

Un altre Taller de premsa Freinet fet, ara a Llorenç del Penedès. Mil mercès Terra de Llorers per convidar-me de nou.

Cal dir que cada dia gaudeixo més fent aquests tallers. L'esforç intens per rebaixar el linòlium i fer un bon gravat es veu recompensada al moment de la màgia.  Moment en que es veu el resultat de tot l'esforç a un troç de paper imprès amb una premsa Freinet.

Amb l'amic i arxiver Albert Taulé

Amb en Ramon Sicart, ànima del projecte de memòria, cultural i artístic:  Terra de Llorers.

Jaume Aragonès Benaiges

Hi ha absències que costen d’entendre. Absències que arriben massa aviat i que deixen un silenci profund, d’aquells que pesen al cor.

Jaume ens has deixat massa aviat. I és impossible no sentir que la vida ha estat injusta amb tú. Marxa un pare, un marit, un fill… un company en la recerca i en l’amistat. Marxa algú imprescindible i hauré d’aprendre a viure amb aquest buit. Un buit que només es pot omplir amb records i tot allò que ell m’ha donat gràcies a la seva gran generositat.

Però en Jaume també era molt més. Era memòria, era compromís, era fidelitat a les arrels. Nebot del mestre Antoni Benaiges, va dedicar molts esforços a recuperar la seva història familiar. Gràcies a la seva constància, a la seva sensibilitat i a la seva estimació, aquell mestre que va prometre el mar no ha caigut en l’oblit. En Jaume li va tornar la veu. I amb això, també ens la va donar a tots nosaltres.

Jo el vaig conèixer l’any 2010 a Mont-roig del Camp a casa de l’Elisa. Encara recordo aquell primer dia, amb ella, la seva mare, en Jaume Roigé, el seu padrí i ell. Em van obrir les portes no només de casa seva, sinó també de la seva memòria, la familiar, les carpetes antigues i les capsetes dels records. Una capseta conservava els quadernets de l’escola de Burgos, la guardaven com un tresor, eren molt més que papers infantils: eren vida, eren història, eren emoció. I en Jaume els mostrava amb una barreja d’orgull i tendresa que no s’oblida. D’allà vaig sortir amb una còpia de tots ells gràcies a la seva labor escanejant-los.

Des d’aquell moment, ens vam anar trobant moltíssimes vegades. Homenatges al mestre, entrevistes, dinars a Les Pobles, converses robades a la nit…”Coi Sergi, com perdem la nit!” quan l’assaltava de matinada amb els meus correus plens de preguntes sobre el mestre al seu correu electrònic. I sempre hi era, amb la seva mirada serena, amb la seva manera de fer, amb aquella generositat que no buscava protagonisme, però que ho feia tot possible. Sempre vaig prioritzar el protagonisme en els grans, en l’Elisa i en Jaume Roigé, però qui havia fet les primeres passes en el gran projecte de recuperació havies estat tú i et mereixies més foco, que tu mateix rebutjaves.

Avui ens queda el dolor. Un dolor profund, difícil de posar en paraules perquè és tan injust. Però també ens queda el privilegi d’haver-te conegut, d’haver compartit camí amb tu, d’haver après de la teva constància i del teu amor per la memòria i la veritat. Puc dir que durant anys hem estat a la mateixa trinxera i puc dir, sense por a errar, que vam guanyar la batalla a l’oblit, a la indiferència i a la injustícia. Sense tenir el vostre recolzament, família Benaiges, sempre al meu costat, no hagués estat possible aquest projecte de col·lectivització d’aquesta memòria que ja és de tots.

Hi ha persones que no marxen mai. I tú ets una d’elles. Perquè viuràs en la teva família, en tot allò que vas fer i en tot allò que vas ajudar a recuperar.

La teva pèrdua és irreparable. Però el teu record és per sempre.

Descansa en pau, Jaume Aragonès Benaiges. No t’oblidaré!

Antoni Benaiges a La Mina

Sempre havia cregut cegament que desenterrant la memòria del #MestreBenaiges estava creant un antídot antifeixista.
En el passi que hem fet a l'Institut La Mina això ha quedat totalment palès.

Un jove de 4art d'ESO que va veure la peli i el documental El Retratista, després de la xerrada que hem fet gràcies al Memorial Democràtic se m'ha apropat per donar-me les gràcies per la xerrada i dir-me que gràcies a aquests treballs de memòria mai més defensaria a #VOX. 

Cal continuar guanyant aquesta batalla contra l'oblit des de les aules, els teatres, els cinemes, els carrers, els llibres,.... Guanyarem!

https://memoria.gencat.cat/ca/educacio/testimonis-a-laula/el-retratista-amb-alberto-bougleux-i-sergi-bernal/index.html

El maestro que prometió la guerra

 "El maestro que prometió la guerra" en el dominical de Gara.

Leelo aquí!

El diumenge 22 de març de 2026, al *Dominical del diari Gara*, es publicà un article valent que posa el focus allà on massa sovint s’ha evitat mirar: en els victimaris de la repressió feixista i concretament els responsables de l'assassinat del mestre que va prometre el mar.
Una mirada necessària sobre una part de la història gairebé absent, per la por a les denúncies, als relats en premsa. Perquè la memòria no només exigeix, per justícia, recordar les víctimes, sinó també assenyalar i denunciar els responsables de la barbàrie.

"El maestro que prometió la guerra"
[CAST]
El domingo 22 de marzo de 2026, en el Dominical del diario Gara, publicó un artículo valiente que pone el foco allí donde con demasiada frecuencia se ha evitado mirar: en los victimarios de la represión fascista y, concretamente, en los responsables del asesinato del maestro que prometió el mar.

Una mirada necesaria sobre una parte de la historia casi ausente, por el miedo a las denuncias, en los relatos de la prensa. Porque la memoria no solo exige, por justicia, recordar a las víctimas, sino también señalar y denunciar a los responsables de la barbarie.

Eskerrik asko Pablo Ruiz de Aretxabaleta! ✊

"El maestro que prometió la guerra"

Antoni Benaiges a l'Espai Companys de Tornabous

 

Desenterrem el silenci a l'Espai President Companys, Tornabous.

Del 22 de març i el 1 de maig l'exposició fotogràfica que desenterra la memòria del mestre freinetià Antoni Benaiges es podrà visitar al municipi de Tornabous a l'Urgell.

Inaugurem dissabte 28 de març a les 19 h.