dijous, 12 de novembre del 2026

Sergi Bernal | Fotografiar para mantener viva la memoria





En 2010, el fotógrafo Sergi Bernal llegó a Burgos con una intención: documentar la apertura de una fosa común. Lo que no sabía era que aquel viaje acabaría llevándolo hasta la historia de Antoni Benaiges, un maestro que había prometido a sus alumnos llevarlos a conocer el mar. Lo que comenzó como un trabajo fotográfico se convirtió en una investigación de más de una década y en una historia que fue creciendo y encontrando nuevas formas de ser contada. En este pequeño documental, Sergi Bernal reflexiona sobre la fotografía, la curiosidad y el valor de mantener viva la memoria frente al olvido. Una historia sobre lo que puede suceder cuando un fotógrafo decide seguir haciendo preguntas. 📷 Descubrí el trabajo de Sergi Bernal Si querés conocer más sobre su fotografía, sus investigaciones y sus proyectos, te invito a visitar su página web: https://sergibernal.eu/ 🎬 ¿Tenés una historia que merece ser contada? Me interesa descubrir personas, proyectos e historias que merecen ser compartidas. Si te gustaría contar tu historia a través de un documental como este, podemos conversar. Soy Alejandro Puzzo, fotógrafo y filmmaker. 🌐 https://www.alejandropuzzo.com/ 🎞️ FRAGMENTOS DE OTRAS OBRAS EL RETRATISTA (2013) Dirección, fotografía y montaje: Alberto Bougleux Idea original e investigaciones: Sergi Bernal Tráiler: https://vimeo.com/80029214 EL MAR: VISIÓ D’UNS NENS QUE NO L’HAN VIST MAI (2022) Autoría y dirección: Xavier Bobés y Alberto Conejero Asesoramiento documental: Sergi Bernal Tráiler:    • El Mar: visión de unos niños que no lo han...   EL MAESTRO QUE PROMETIÓ EL MAR (2023) Dirección: Patricia Font Guion: Albert Val Basada en la novela de Francesc Escribano Tráiler:    • EL MAESTRO QUE PROMETIÓ EL MAR. Tráiler of...   Si te interesan la fotografía, las historias humanas y los documentales como este, te invito a suscribirte al canal y acompañarme en los próximos proyectos. #SergiBernal #FotografiaDocumental #MemoriaHistorica

Taller de premsa Freinet a Oliana

A l'Alt Urgell s'ha tornat a fer. Després de 90 anys en silenci ara hem tornat a imprimir la paraula infantil. La impremta Freinet ha tornat a vibrar, a entintar-se i a donar veu als alumnes. Aquest cop ha estat a l'Institut Escola d'Oliana, on els estudiants de 4t d'ESO han protagonitzat una de les experiències més properes que he viscut a l'edició d'un autèntic quadern escolar freinetià, tal com ho feien els mestres de la República durant els anys trenta.

La mestra Marta Michans n'ha estat l'ànima i el motor, fent possible que aquest projecte arribés a bon port. El resultat ha estat un quadern format per tretze textos lliures, cadascun acompanyat d'un gravat elaborat sobre linòliums i que amb una premsa manual de tipus mòbils fem el gravat sobre paper. En aquesta ocasió hem combinat la tècnica tradicional amb els recursos actuals: els textos s'han imprès amb impressora làser, mentre que els gravats s'han estampat artesanalment, tal com es feia fa gairebé un segle. Una autèntica pedagogia Freinet híbrida, on la tradició i la tecnologia dialoguen sense perdre l'essència.

Ha estat una magnífica oportunitat per parlar d'educació emancipadora, de renovació pedagògica i del llegat dels mestres de la República. En definitiva, d'aquesta unió entre educació i memòria democràtica que des de fa setze anys intento divulgar arreu.

La jornada va començar amb un col·loqui, conduït entre l'Alberto Bougleux i un servidor, al voltant del documental El retratista, que l'alumnat havia visionat els dies previs. A partir dels testimonis recollits al film vam compartir una conversa intensa sobre l'escola, la memòria i el compromís dels mestres republicans.

Ha estat una visita rodona. D'aquelles experiències que deixen empremta i que, espero, els acompanyaran durant molts anys.
Ara aquest quadern es convertirà en una publicació impresa. Se'n faran exemplars i, a finals de mes, serà presentat públicament durant unes jornades organitzades per l'Ajuntament d'Oliana. Un nou quadern Freinet que, gairebé un segle després, torna a demostrar que la paraula dels infants i dels joves continua essent la millor eina per entendre i transformar el món. ✊









dimecres, 23 de setembre del 2026

Taller de premsa Freinet a Nou barris


TALLER D'IMPREMTA ESCOLAR. UNA EXPERIÈNCIA PEDAGÒGICA FREINET DELS MESTRES REPUBLICANS DELS ANYS 30.

Aquests tallers son una delícia. Es comparteix tot el procés de creació d'una portada d'un quadern freinetià dels anys 30's: La creativitat, l'esforç i el treball queden reflectits sobre la pàgina, encara amb la tinta fresca, que acaba de sortir de la premsa.


Endavant memòria!




















dimarts, 1 de setembre del 2026

EL RETRATISTA als Instituts!

Docent,

Comença el curs i cal pensar en matèria de memòria i història.

-Vols projectar, gratuïtament, el documental que recull la història no ficcionada del #MestreBenaiges al teu centre escolar?

“El Retratista” el documental del mestre que va prometre el mar. l'Antoni Benaiges.

TESTIMONIS A L’AULA, organitza El Memorial Democràtic:
https://memoria.gencat.cat/ca/educacio/testimonis-a-laula/el-retratista-amb-alberto-bougleux-i-sergi-bernal

dimecres, 12 d’agost del 2026

EJEMPLOS


Carol,

Tal com comentes potser aquest 2026, a 90 anys del seu assassinat, és hora de fer realitat el desig del mestre i amic de Benaiges, Patricio Redondo. L'article es va escriure el 27 de novembre de 1936.

El Punt més elevat del Port de la Pedraja és Valbuena de 1163 m, i queda a escassos metres de les dues fosses exhumades al 2010 i 2011.

Endavant!




Asesinado.

Así reza la carta escrita en Arcentales por Demetrio Sáez.

No fue un choque, ni un mazazo, ni siquiera una sacudida,

Ni aun un estremecimiento.

Porque fue,

porque fue una confirmación,

una seguridad, una certeza sin el más pequeño resquicio ya a la esperanza de que la suposición, de que la convicción intuitiva pudiera ser falsa.

Y buscaremos en los Montes de Oca el lugar donde han metido tu cuerpo acribillado,

le arrancaremos un pedazo y meteremos en él una caja con una prensa metálica Freinet,

una póliza maternal futura y un ejemplar de “El Mar”.

Si no encontramos el sitio preciso, lo haremos en la cima,

en la cumbre más alta de los montes,

plantando como una bandera la piedra eterna que diga:

“Esta tierra ya no es tierra

Porque es carne y sangre de maestro”.

Que cuando pase el tiempo, los años y los siglos

Puedan los hombres que nos sigan encontrarse allí una vida todavía viva y viviendo.

Un ejemplo que les diga

que aun allí està en pie, iniesto, erguido con la frente despejada,

dando plenamente la cara al aire,

un hombre, un maestro,

maestro que fue primero en llevar a aquelles tierras abrasadas por el sol

y quemadas de frío

y esclavizadas de ignorancia

la primera luz de la libertad, sabiendo vivirla.


Salud, pues, Benaiges.

Y escríbame usted este nombre con letras grandes y recias, compañero cajista.

Nada más

Paco Itir (Patricio Redondo) nov. 1936.








dilluns, 27 de juliol del 2026

Antoni Benaiges, a la Cadena SER, 90 anys del seu assassinat

 

Avui parlem a al cadena SER.

https://cadenaser.com/audio/1785150518149/

Fa noranta anys naixia un dels quaderns escolars més bells que ha donat mai la pedagogia Freinet: El mar. La visión de unos niños que no lo han visto nunca. Un petit miracle imprès amb tinta, il·lusió i llibertat. Un quadern escrit per uns nens i unes nenes de Bañuelos de Bureba que mai no havien contemplat l'horitzó blau, però que el van saber imaginar amb una sensibilitat infinita. 

Però aquest juliol també ens recorda l'altra cara de la història.

El dissabte 25 de juliol, noranta anys, aquell mateix mestre era assassinat pels feixistes i enterrat en una fossa comuna. Amb ell van voler matar una manera d'educar, una manera d'entendre la llibertat i una manera d'estimar els infants. També van voler enterrar una promesa.

Avui parlem a al cadena SER.

https://cadenaser.com/audio/1785150518149/

dimarts, 21 de juliol del 2026

Antoni Benaiges t'estimo. Terra de Llorers.

Avui cedeixo el meu espai de blog dedicat al mestre Benaiges al Michael Kirkegaard i al seu treball per a Terra de llorers fet a Llorenç de Penedès aquest cap de setmana passat. 

Mercès Michael, Ramon Sicart per fer-ho possible i Mil Mercès Albert Taulé per presentar-me aquesta experiència creativa tan simbòlica i punyent!

Endavant Michael! Endavant memòria!

Aquest any de nou, i en van vuit, Ramon Sicart em va convidar a participar en el projecte Terra de llorers a Llorenç del Penedès, i em va suggerir veure la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar". 

La pel·lícula el va inspirar a utilitzar el sistema d'ensenyament de la impremta Freinet en una col·laboració amb l'escola de Llorenç i, posteriorment, en un esdeveniment amb Sergi Bernal, el fotògraf dels fotogrames de la pel·lícula i propietari de la impremta Freinet utilitzada a la pel·lícula. 

Vaig veure la pel·lícula i, com poques vegades em passa, em va fer plorar. 

Vaig plorar perquè el mestre Antoni Benaiges, que el 1934 va aplicar els ensenyaments de Célestin Freinet, la impremta Freinet i la música en l'educació dels nens, va obrir un nou món d'atenció, interès, comunicació, escriptura, amor i art en un entorn educatiu gairebé inexistent al poble de Bañuelos de Bureba, a prop de Burgos.

Crec que, com la majoria dels qui han vist aquesta pel·lícula, em vaig enamorar d'Antoni Benaiges, i em va entristir profundament que una persona progressista, i milers com ell (i això continua passant avui dia), fossin assassinats i fets desaparèixer d'aquest món. 

Per això, vaig fer el meu fotomuntatge com una pancarta de protesta, utilitzant els orificis de ventilació habituals de la pancarta com si fossin els forats produïts per les bales. Les dimensions d'aquests forats les he fet servir per a les meves insígnies, en les quals plantejo la pregunta: QUÈ ÉS PERD?, quan una persona com Antoni Benaiges, o altres éssers humans com ell, són assassinats a tot el món al llarg de la història. «Què es perd?» es va convertir en el títol de la meva obra. 

Gràcies a Sergi Bernal per permetre'm fer servir una de les seves fotografies de la pel·lícula “El mestre que va prometre el mar” per a la meva pancarta, i també per permetre'm fer servir la màquina d'impressió Freinet original, utilitzada a la pel·lícula, per imprimir el títol del meu projecte a les insígnies. La impremta Freinet va representar, a l'època d'Antoni Benaiges, un nou mitjà de comunicació per a nens i professors. He fet servir la insígnia, ja que és un dels mitjans que la meva generació ha fet servir per expressar idees, manifestar opinions i comunicar estatus i actituds. 

Fer aquest treball i veure la pel·lícula «El mestre que va prometre el mar» em va confrontar amb el meu propi privilegi infantil, a finals dels anys 50 i principis dels 60, quan vaig viure una nova forma d’integrar l'art al currículum escolar. 

Vaig créixer amb Rikard Sneum, pioner de la pedagogia experimental a Dinamarca, influenciat no per les idees de Célestin Freinet, sinó per les de Herbert Read, filòsof polític, poeta, novel·lista, anarquista i crític literari i artístic anglès, i les seves idees sobre la integració de l'art a l'educació. 

Herbert Read va ser contemporani de Célestin Freinet. Pot semblar un període llarg entre mitjans de la dècada de 1930 i la de 1950, però és important recordar que entremig es van produir una guerra civil a Espanya i la Segona Guerra Mundial, un període que va reprimir qualsevol mena d’experimentació i el lliure ensenyament, expressió i comunicació. Em vaig adonar que la meva experiència amb l'ensenyament experimental a finals de la dècada del 1950 no distava tant de les idees d'Antoni Benaiges a mitjans de la dècada de 1930. Simplement, es tractava de dues filosofies pedagògiques diferents, però similars, de dos pioners diferents a la mateixa època.

Vaig tenir la sort que el pintor i professor danès Rikard Sneum posés a prova a casa meva aquestes noves idees per a l'educació infantil de Herbert Read, i vaig decidir utilitzar aquesta obra d'art titulada QUÈ ÉS PERD?, per a Terra de llorers i dedicar-la als mestres progressistes de Llorenç del Penedès, Josep Brugal Colet i Antoni Jané Jané.

Michael Kirkegaard







Fotografies: Thomas Keis y Manuel Morales

dissabte, 18 de juliol del 2026

Els vaig prometre el mar Antoni Benaiges

Enguany l'Associació de mestres Rosa Sensat celebra la seva Escola d'Estiu a Santa Coloma de Gramenet, el meu poble, i hi presenta una nova edició d'Els vaig prometre el mar, de Sebastià Gertrudix i d'un servidor.

https://www.rosasensat.org/ca/productes/llibres/referents/els-vaig-prometre-el-mar

Els vaig prometre el mar és una novel·la històrica escrita per Sebastià Gertrudix i Sergi Bernal. L'obra s'inspira en la història real del mestre republicà Antoni Benaiges, un dels molts docents represaliats després del cop d'estat de 1936.

La novel·la explica com Benaiges, destinat al petit poble burgalès de Bañuelos de Bureba, aplica les tècniques pedagògiques de Célestin Freinet, basades en la participació activa dels infants, la impremta escolar i l'expressió lliure. En aquest context, fa una promesa als seus alumnes: portar-los a veure el mar, molts dels quals no l'havien vist mai.

Aquell somni queda interromput per l'inici de la Guerra Civil. Antoni Benaiges és detingut, torturat i assassinat pels colpistes el juliol de 1936, i la promesa als seus alumnes mai no es pot complir.

La novel·la combina el rigor històric amb la narrativa per reconstruir tant la figura del mestre com el context social i polític de l'època. Més enllà de relatar una història personal, reflexiona sobre el valor de l'educació, la llibertat, la memòria democràtica i les conseqüències de la repressió franquista.

L'obra forma part del conjunt de treballs que han contribuït decisivament a recuperar la figura d'Antoni Benaiges, juntament amb les investigacions de Sergi Bernal, els documentals, les exposicions i, posteriorment, la pel·lícula El mestre que va prometre el mar (2023), que va donar a conèixer aquesta història a un públic molt més ampli.
🔥✊





dissabte, 4 de juliol del 2026

90 anys d'un crim 90 anys d'una promesa

Aquest mes de juliol la memòria ens convoca a dos aniversaris que comparteixen el mateix origen, però que caminen en direccions oposades. Un és llum. L'altre, foscor.



Fa noranta anys naixia un dels quaderns escolars més bells que ha donat mai la pedagogia Freinet: El mar. La visión de unos niños que no lo han visto nunca. Un petit miracle imprès amb tinta, il·lusió i llibertat. Un quadern escrit per uns nens i unes nenes de Bañuelos de Bureba que mai no havien contemplat l'horitzó blau, però que el van saber imaginar amb una sensibilitat infinita.

Capseta en la que el Benaiges conserven tots els quaderns publicats a aquella escola. Mont-roig. 2010.

«El mar serà molt gran, molt ample i molt fondo», escrivia un infant. I les pàgines s'omplien de somnis repetint una mateixa esperança: «El mar serà... El mar serà...».

Descarrega-te'l

Aquelles paraules tenien un nom al darrere: Antoni Benaiges, el mestre que havia convertit una petita escola rural en un espai de llibertat, on els infants pensaven, escrivien i imprimien els seus propis llibres gràcies a la impremta Freinet. Ell els havia fet una promesa: aquell estiu viatjarien fins a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, perquè, per fi, poguessin veure el mar amb els seus propis ulls i substituir la imaginació per l'experiència. Ja no escriurien «El mar serà...». Escriurien: «El mar és...».

Antoni Benaiges a la Plaça Major de Briviesca.

Però aquest juliol també ens recorda l'altra cara de la història.

Fa noranta anys, aquell mateix mestre era assassinat pels feixistes i enterrat en una fossa comuna. Amb ell van voler matar una manera d'educar, una manera d'entendre la llibertat i una manera d'estimar els infants. També van voler enterrar una promesa.

Exhumación de la Fossa de la Pedraja, 2010.

No ho van aconseguir.

Perquè les bales poden silenciar una veu, però mai un somni. Noranta anys després, aquells nens continuen parlant a través de les seves paraules. El quadern El mar continua emocionant lectors d'arreu del món. I la promesa d'Antoni Benaiges continua viva cada vegada que un mestre dona la paraula als seus alumnes, cada vegada que una escola educa en llibertat i cada vegada que la memòria derrota l'oblit.










Hi ha promeses que no les pot complir una sola persona.

Hi ha promeses que acaba complint la memòria de tot un poble.

Subscriure's a: Missatges (Atom)