diumenge, 31 de maig del 2015

I EL MAR ESPERANT de Ramon Sauló



I EL MAR ESPERANT  de Ramon Sauló, és una cançó del cantautor de Cerdanyola dedicada al mestre.  Té versió catalana i castellana.

Aquest nadal van entrar a gravar-la a l'estudi MOTOR MUSIC RECORDS  de Cerdanyola del Vallès. Serà una cançó que conta amb cors dels joves del projecte Turó Solidari sota la direcció cor Conxi Gil-Inglada, amb arranjaments de Manel Gil-Inglada....

El dia 10 de juny la hem presentat a MOTOR MUSIC RECORDS de Cerdanyola del Vallès.

Mercès a tots!!  





I EL MAR ESPERANT
A Antoni Benaiges

Amb la força que et dona
la joventut
i amb les ganes d’aprendre
d’un nou futur.

Només una maleta
però plena d’il·lusions
i un llarg viatge en tren
d’aquells de vint mil vagons.

I uns infants que sommiaven
veure un nou horitzó
i els vas prometre el mar 
a la primera lliçó
a la primera lliçó.

Qui et va guiar 
a estimar-te aquells “nanos”?
Qui et va manar 
anar-t’en tan lluny?

Qui pot pensar
no tornar-te a veure?
Qui pot preveure 
que el temps se li esmuny?

Qui va voler
enterrar el silenci?
Qui va manar 
que fos un secret?

No vull coneixer
a qui va trair-te
ni saber qui
va fer l’ultim tret.

I el mar esperant
fent-se més llarg més fons i gran.
I el mar esperant
veure arribar un grapat d’infants.

I el mar esperant
fent-se més llarg més fons i gran.
I el mar esperant.
Qui sempre espera, sol acabar plorant.

Amb els estris d’impremta
en un desert,
vares pintar als seus cors
un cel obert

En una terra seca
sucarrimada pel sol
i cremada pel fred
infectada per la por.

Per si hi ha un bri d’esperança
cercaran el cim més alt
i sentiran el teu alè
encara avui, aquells xavals.
Aquella colla de xavals.

Qui et va guiar 
a estimar-te aquells “nanos”?
Qui et va manar 
anar-ten tan lluny?

Qui pot pensar
no tornar-te a veure?
Qui pot preveure 
que el temps se li esmuny?

Qui va voler
enterrar el silenci?
Qui va manar 
que fos un secret?

No vull conèixer
a qui va trair-te
ni saber qui
va fer l’ultim tret.

I el mar esperant
fent-se més llarg més fons i gran.
I el mar esperant
veure arribar un grapat d’infants.

I el mar esperant
fent-se més llarg més fons i gran.
I el mar esperant.
Qui sempre espera, sol acabar plorant.

...i el mar esperant.

Ramon Sauló
Mercès amic Ramon i tots els que feu gran aquest homenatge  en memòria d'un Mestre d'Escola



I la versió castellana:

LEJOS QUEDA EL MAR
A Antoni Benaiges

Con la fuerza que emana
la juventud.
El futuro se abre
de norte a sur.

Tan solo una maleta
y un humilde zurrón
en un cansino tren
que no encuentra su estación.

Esperando al maestro
con ganas de aprender.
Les prometiste el mar
antes de saber leer.
Antes de saber leer.

¿Quién te guió
hacia estos muchachos?
¿Quién te mandó
llegar hasta allí?

¿Quién te enseñó
a enseñar a ser libres?
¿Quién envidió
que fueras feliz?

Quién intentó
ocultar el silencio?
¿Quién creyó
que se puede olvidar?

¿Quién puede odiar
a quién nos enseña?.
Es un cobarde quién manda matar

Lejos queda el mar
debe ser hondo y grande el mar.
Lejos queda el mar
y está cansado de esperar.

Lejos queda el mar
debe ser ancho y largo el mar.
Lejos queda el mar
se siente solo, yo lo he visto llorar.

Con tus tintas, tu imprenta,
en un desierto,
imprimistes en sus mentes
un cielo abierto.

En una tierra seca,
entre mil lomas de trigo,
abrasada por el sol
y quemada por el frio.

Esparciste semillas
de amor y de ideales.
Perdurarás en la memória
de tus amados chavales.
De tus mozas y zagales.

¿Quién te guió
hacia estos muchachos?...








A més a més vam poder gravar les lectures del quadernet de El Mar, que s'inclourà en la cançó.