dilluns, 17 de setembre de 2018

L'escola de Benaiges al Museu Marítim de Barcelona








 

Presentem una nova exposició al Museu Marítim de Barcelona, la del mestre @antoni_benaiges , el que va prometre el mar als seus alumnes i que acabà en una fossa l'any 36 i que hi restà 74 anys sota dos metres de terra. 80 anys després les fosses ja no es fan a terra, ara la gran fossa és la de la Mediterrània.

Una exposició més poètica, més sensorial, l'aula del mestre Benaiges, amb el museu escolar, la biblioteca, amb Platero i jo, Peter Pan,...El gramòfon, els pupitres les impremtes i els tipus, gravats, gúbies, els esclops, cargols de mar que reciten, textes infantils, tots els quadernets, Gestos, Recreo, ...i la fossa, com no, la malaïda fossa.  Tot allò que mostrem a l'aula és una recreació de l'escola de Burgos, gràcies als quadernets escolars, els articles del mestre i les seves cartes personals podem dir que aquella escola era semblant a la que exposem.





La inauguració 19 de juliol

A la 2

La inauguració fou un èxit de participació, més d'un centenar de persones.



Els nens i nenes va fer ús dels pupites.  (Eskerrik asko Davitxo i Abdón Francés)


Amb el diputat Jordi Badia mostrant-li un quadert de Gestos.

L'amic Taulé documentant l'expo.

I per fi arriben les imatges del fotoperiodista del The Mirror Santa Coloma, Andreu Fernandez:







 En aquesta exposició mostrem per primera vegada tots el quaderns que va fer aquella Escola.
 Els pupitres son d'una escola dels anys 40 de Santillana del Mar.


 A l'interior encara es podein observar manuscrits dels antics propietaris i sobretot moltes taques de tinta.  Antigament els escolars anaven amb plumilles i els accidents eren habituals.


 Amb els Benaiges.  Hola Júlia!!
Andreu i amics!!

Imatges de la mostra, en breu prometo que tindrem la visita en 360º.






Aquestes dues finestres representen el que estava passant fora de l'escola, per un part la vida rural i per una altre l'organització del feixisme.

L'arribada del mestre Benaiges el setembre del 1936 va estar carregada de conflictes, un d'ells va ser la retirada del crucifix de l'aula.



Tota la colecció de quadernets de l'escola.

 La Biblioteca
 El gramòfon amb el text que explica com funcionava
 El gravat;  Linòlium i gúblies-
 La impremta Freinet

Els tipus



El museu escolar, amb els ous de codorniu, les plomes de falcó, la pell de serp i el crani d'esquirol.




 El mar será.....



  

Que lluny queda el mar













"Ah, ¿pero ninguno de vosotros ha visto el mar? ¿Ninguno? Aún sabiendo la respuesta, me dirigí a ellos con gran curiosidad, exagerando el gesto, para provocar sus reacciones. A mi me han dicho… El mar será…Debe de ser… Muy grande. Muy hondo. Eso sí que lo saben. Todos. ¿Lo presentirán? ¿Será una intuición? El mar, el mar… ¿Queréis escribir lo que sepáis del mar?... Y lo escriben. Escriben lo que saben y lo que no saben. Despiértales, dice el proverbio árabe. Duermen.



¿Por qué una niña diría que el agua del mar estará más caliente que la de los ríos? ¿Por qué? Tenemos unas ganas locas de preguntárselo, pero no sabemos cómo hemos de hacerlo. Quisiéramos escuchar sólo a su alma, en lo incierto de su alma…

Otra niña: “El mar será muy grande. Yo no lo sé porque no he estado allá. También será muy ancho y tampoco sé si es ancho o no lo es” ¿Cuántos hombres son capaces de hablar así?

Y otra: “El mar estará muy claro, porque si no es tontada que quieran bañarse”. Tan claro como tu luz, niña.

Y un niño: “En el mar habrá más agua que toda la tierra que yo he visto”. ¡Qué belleza!

Que los niños hablen de lo que no han visto, de lo que no saben. He ahí un tesoro oculto que la Escuela, dejándose embellecer, podría desentrañar, invadirlo de luz y aroma.

Los vi tan fascinados, tan enamorados del mar, que me salió un deseo de lo más hondo, un deseo que llevaba tiempo incubando dentro de mí: ¡Os llevaré a conocerlo! ¡Vereis como es!"





EL MAR ES! al Museu Marítim de Barcelona Del juliol al març de 2019.

19 de juliol de 2018 -- 19 de juliol de 1936


2 comentaris:

  1. Només et puc dir Gràcies...ha estat emocions a flor de pell,tocant la història...un sentiment inmèns tant com aquest mar on el mestre volia portar als seus alumnes..I Care

    ResponElimina
  2. Mercès Rosa, sí, aquesta història ens omple d'emoció i explica un història que el poder va intentar fer desaparèixer, malauradament com tantes d'altres perdudes per sempre. Salut!

    ResponElimina