De nou tornen a la càrrega amb un escrit que reivindica els dogmes de fe, les veritats úniques i absolutes,... en fi, les rebequeries no pròpies de persones doctes i que malauradament aquests senyors fa temps ens tenen acostumats. Entenc que no els hi agradi el fet que aquell veí de Bañuelos de Bureba passés a l'agost de 2010 per la fossa de La Pedraja, en plena exhumació, dient "Aquí está enterrado el maestro de mi pueblo". Però per molt que els hi molesti, aquesta història del mestre Antoni Benaiges no es podrà explicar sense tenir en compte que el cor de Benaiges va tornar a bategar en 2010, al mateix lloc on 74 anys abans havia estat assassinat, a la fossa comuna de los "Montes de La Pedraja" (BURGOS).
Exhumació de la fossa de La Pedraja, 2010. Foto: Sergi Bernal
Filmacions "El mestre que va prometre el mar". 2022. Foto: Sergi Bernal
També entenc que desagradi la carta de Demetrio Saez. Aquesta carta, publicada al novembre de 1936, fou escrita a l'octubre quan aquest veí de Bañuelos quan va poder, jugant-se la vida, creuar les línies per donar 3 informacions molt rellevants:
- Data de l'assassinat: 25 juliol de 1936.
- Autor: el terrorisme feixista.
- Lloc d'inhumació: Los montes de Villafranca Montes de Oca. On s'han exhumat les fosses de La Pedraja.
Cal remarcar que en Demetrio va haver d'enrolar-se a l'exercit feixista i esperar a l'octubre, per saltar la línia de front, i passar-se a les files republicanes i des d'un municipi de Biscaia escriure una carta donant aquestes dates. Comparteixo la publicació d`època:
Senyors de Ressó Mont-rogenc, existeixen aquestes dades d'època que donen aquesta informació. - Quines dades i quines fonts consultables tenen vostès? Penso que cap.
Em preocupa molt que de la presentació d'un excel·lent i curós treball de memòria fet per dues veïnes de Mont-roig del Camp per al públic infantil i que recull un epíleg de Jaume Aragonès Benaiges, nebot del mestre Benaiges, transcendeixi un article d'aquesta revista Ressò Mont-rogenc, que no aporta res de nou i és una simple reacció que reivindica “l'única veritat” i que la mateixa revista va publicar, amb el mateix títol, fa uns anys.
És imprescindible que les discrepàncies i controvèrsies entre investigadors no embrutin o afegeixin soroll a aquesta tasca de recuperar la memòria d'aquest mestre de Mont-roig.
-Per què hem d'enterbolir la recuperació de la memòria de l'Antoni Benaiges pontificant les troballes, fruits de la investigació, dels uns, i anatemitzant o ignorant les dels altres?
En el tema del lloc d'enterrament i assassinat del mestre ningú no té la veritat absoluta i la dada definitiva ens la donarà un científic amb unes proves que relacionin l'ADN d'una resta ossi amb l'ADN del familiar del mestre Benaiges. La resta són hipòtesis, ni més ni menys veritat si hi ha un document o testimoni que les sostingui. Hipòtesis que són necessàries per reconstruir el trencaclosques de la seva història de l'Antoni.
A més he d'expressar els meus dubtes sobre “la veritat” que diu aquest article, que no podia estar enterrat a les fosses de La Pedraja, perquè aquell lloc no va entrar en funcionament fins al 25 de juliol de 1936. Es nota que el sr. Anguera no ha passejat gaire per la zona. Cal anar al Cementiri d'Herramélluri, a La Rioja, per veure que la placa que recorda als assassinats en aquesta vila desmenteix la seva hipòtesi.
La placa conté una llista amb els noms de 17 homes assassinats el 1936. Cinc d'ells el dia 20 de juliol a la Pedraja. Concorda amb el treball de l'investigador Jesús Vicente Aguirre que també refereix aquests noms però ell dubte entre el dia 20 o el 21 de juliol del 1936 però refereix que se'ls van emportar a La Pedraja. O sigui esborrem que les fosses de la Pedraja no entren en funcionament fins el 25 de juliol.
Certament Benaiges va poder ser assassinat en una cruïlla de camins al municipi de Briviesca, però el més versemblant és que el tanquessin a la presó de Briviesca, tal com va passar i el portessin a assassinar, al costat d'altres presos, a les muntanyes de La Pedraja , almenys aquest va ser el final de la gran majoria dels assassinats de Briviesca. I això mateix recull la carta de Demetrio Saez publicada el novembre del 1936. -Podria estar equivocat, tot i haver-la escrit aquell mateix any 1936? És clar, no coneixem la seva font i no sabem com va arribar a aquestes rellevants dades, però allò que li dona força a aquestes informacions és que estan escrites en premsa d'època i fa que aquesta sigui una hipòtesi amb moltíssima força.
Però abans de res això, m'agradaria pensar, que sobre els enormes dubtes que qualsevol investigador recull i viu a la nostra feina de recuperar aquestes memòries, puguem continuar escrivint i discutint. Si és possible sense pontificacions innecessàries.
[CAST]
El epílogo de Jaume Aragonès, sobrino del maestro Benaiges, en una nueva publicación sobre el maestro enciende un artículo en la revista "Ressó mont-rogenc". De nuevo vuelven a la carga con un artículo que reivindica los dogmas de fe, las verdades únicas y absolutas,... en fin, las rabietas no propias de personas de sus edad y que desgraciadamente estos señores hace tiempo nos tienen acostumbrados.
Puedo entender que les desagrade el hecho de que un vecino de Bañuelos de Bureba pasara en agosto de 2010 por la fosa de La Pedraja, en plena exhumación, diciendo "Aquí está enterrado el maestro de mi pueblo". Pero por mucho que les moleste, esta historia del maestro Antoni Benaiges nunca podrá explicarse sin tener en cuenta que el corazón de Beniages volvió a latir en 2010, en el mismo lugar donde 74 años antes había sido asesinado, en la fosa común de los Montes de La Pedraja (BURGOS).
Exhumació de la fossa de La Pedraja, 2010. Foto: Sergi Bernal
Filmacions "El mestre que va prometre el mar". 2022. Foto: Sergi Bernal
Como también entiendo que desagrade la carta de Demetrio Saez. Esta carta, publicada en noviembre de 1936, fue escrita en octubre cuando este vecino de Bañuelos pudo cruzar las líneas y nos dejaba estas 3 notas informativas muy relevantes:
- Fecha del asesinato: 25 julio de 1936.
- Autor: el terrorismo fascista.
- Lugar de inhumación: Los montes de Villafranca Montes de Oca. Donde se han exhumado las fosas de La Pedraja.
Cabe remarcar que Demetrio tuvo que enrolarse al ejercido fascista y esperar a octubre, para saltar la línea de frente, y pasarse a las filas republicanas y desde un municipio de Vizcaya escribir una carta donante estas fechas. Comparto la publicación de época:
Señores de "Ressó Mont-rogenc", existen estos datos de época. ¿Qué datos y que fuentes consultables tienen ustedes? Pienso que ninguna.
Me preocupa que de la presentación de un excelente y cuidadoso trabajo de memoria hecho por dos vecinas de Mont-roig del Camp para el público infantil y que recoge un epílogo de Jaume Aragonès Benaiges, sobrino del maestro Benaiges, trascienda un artículo, de esta revista Ressò Mont-rogenc, que no aporta nada nuevo y es una simple reacción que reivindica "la única verdad" y que la mateixa revista publicó, con el mismo título, hace unos pocos años.
Es imprecindible que las discrepancias y controversias entre investigadores no ensucien o añadan ruido a esta ardua labor de recuperar la memoria de este maestro de Mont-roig.
¿por qué debemos enturbiar la recuperación de la memoria de #AntoniBenaiges pontificando los hallazgos, frutos de la investigación, de unos, anatemizando o ignorando los de los otros?
Nadie tiene la verdad absoluta y el dato definitivo nos lo dará un científico con unas pruebas que relacionen el ADN de un resto oseo con el ADN del familiar del maestro. Y el resto son hipótesis, ni más ni menos verdad si hay un documento o testigo que las sostenga. Hipótesis que son necesarias para reconstruir el rompecabezas de su historia.
Además tengo que expresar mis dudas sobre “la verdad” que dice este artículo, que no podía estar enterrado en las fosas de La Pedraja, porque en ese lugar no se empezóa asesinar hasta el 25 de julio de 1936. Se nota que el sr. Anguera no ha paseado mucho por la zona.
Hay que ir al Cementerio de Herramélluri, en La Rioja, para ver que la placa que recuerda a los asesinatos en esta villa.
Esa placa en el Cementerio de Herramélluri, La Rioja, desmiente ese dato. La placa contiene una lista con los nombres de 17 hombres asesinados en 1936. Cinco de ellos el día 20 de julio en la Pedraja. El trabajo del investigador Jesús Vicente Aguirre también refiere estos nombres pero él duda entre el 20 o el 21 de julio de 1936 pero refiere que se los llevaron a La Pedraja. O sea... borremos ese mantra que en las fosas de la Pedraja no se ponen en funcionamiento hasta el 25 de juliol de 1936.
Ciertamente Benaiges pudo ser asesinado en un cruce de caminos en el municipio de Briviesca, pero lo más verosímil es que lo encerraran en la cárcel de Briviesca, tal como pasó y lo llevaran a asesinar, junto a otros presos, a los montes de La Pedraja, al menos ese fue el final de la gran mayoría de los asesinados de Briviesca. Y eso mismo recoge la carta de Demetrio Saez publicada en un periódico en noviembre de 1936. ¿Pero podría estar equivocado Demetrio, todo y haberla escrito ese mismo año 1936? Claro, no conocemos su fuente y no sabemos como llegó a esos datos, però está escrito en prensa de época y es una hipótesis con mucha fuerza.
Pero a pesar de todo, me gustaría pensar, que sobre las enormes dudas que cualquier investigador recoge y vive en nuestro trabajo de recuperar estas memorias, podamos seguir escribiendo y discutiendo. A ser posible sin pontificaciones innecesarias.