dijous, 12 de novembre del 2026

Sergi Bernal | Fotografiar para mantener viva la memoria





En 2010, el fotógrafo Sergi Bernal llegó a Burgos con una intención: documentar la apertura de una fosa común. Lo que no sabía era que aquel viaje acabaría llevándolo hasta la historia de Antoni Benaiges, un maestro que había prometido a sus alumnos llevarlos a conocer el mar. Lo que comenzó como un trabajo fotográfico se convirtió en una investigación de más de una década y en una historia que fue creciendo y encontrando nuevas formas de ser contada. En este pequeño documental, Sergi Bernal reflexiona sobre la fotografía, la curiosidad y el valor de mantener viva la memoria frente al olvido. Una historia sobre lo que puede suceder cuando un fotógrafo decide seguir haciendo preguntas. 📷 Descubrí el trabajo de Sergi Bernal Si querés conocer más sobre su fotografía, sus investigaciones y sus proyectos, te invito a visitar su página web: https://sergibernal.eu/ 🎬 ¿Tenés una historia que merece ser contada? Me interesa descubrir personas, proyectos e historias que merecen ser compartidas. Si te gustaría contar tu historia a través de un documental como este, podemos conversar. Soy Alejandro Puzzo, fotógrafo y filmmaker. 🌐 https://www.alejandropuzzo.com/ 🎞️ FRAGMENTOS DE OTRAS OBRAS EL RETRATISTA (2013) Dirección, fotografía y montaje: Alberto Bougleux Idea original e investigaciones: Sergi Bernal Tráiler: https://vimeo.com/80029214 EL MAR: VISIÓ D’UNS NENS QUE NO L’HAN VIST MAI (2022) Autoría y dirección: Xavier Bobés y Alberto Conejero Asesoramiento documental: Sergi Bernal Tráiler:    • El Mar: visión de unos niños que no lo han...   EL MAESTRO QUE PROMETIÓ EL MAR (2023) Dirección: Patricia Font Guion: Albert Val Basada en la novela de Francesc Escribano Tráiler:    • EL MAESTRO QUE PROMETIÓ EL MAR. Tráiler of...   Si te interesan la fotografía, las historias humanas y los documentales como este, te invito a suscribirte al canal y acompañarme en los próximos proyectos. #SergiBernal #FotografiaDocumental #MemoriaHistorica

Taller de premsa Freinet a Oliana

A l'Alt Urgell s'ha tornat a fer. Després de 90 anys en silenci ara hem tornat a imprimir la paraula infantil. La impremta Freinet ha tornat a vibrar, a entintar-se i a donar veu als alumnes. Aquest cop ha estat a l'Institut Escola d'Oliana, on els estudiants de 4t d'ESO han protagonitzat una de les experiències més properes que he viscut a l'edició d'un autèntic quadern escolar freinetià, tal com ho feien els mestres de la República durant els anys trenta.

La mestra Marta Michans n'ha estat l'ànima i el motor, fent possible que aquest projecte arribés a bon port. El resultat ha estat un quadern format per tretze textos lliures, cadascun acompanyat d'un gravat elaborat sobre linòliums i que amb una premsa manual de tipus mòbils fem el gravat sobre paper. En aquesta ocasió hem combinat la tècnica tradicional amb els recursos actuals: els textos s'han imprès amb impressora làser, mentre que els gravats s'han estampat artesanalment, tal com es feia fa gairebé un segle. Una autèntica pedagogia Freinet híbrida, on la tradició i la tecnologia dialoguen sense perdre l'essència.

Ha estat una magnífica oportunitat per parlar d'educació emancipadora, de renovació pedagògica i del llegat dels mestres de la República. En definitiva, d'aquesta unió entre educació i memòria democràtica que des de fa setze anys intento divulgar arreu.

La jornada va començar amb un col·loqui, conduït entre l'Alberto Bougleux i un servidor, al voltant del documental El retratista, que l'alumnat havia visionat els dies previs. A partir dels testimonis recollits al film vam compartir una conversa intensa sobre l'escola, la memòria i el compromís dels mestres republicans.

Ha estat una visita rodona. D'aquelles experiències que deixen empremta i que, espero, els acompanyaran durant molts anys.
Ara aquest quadern es convertirà en una publicació impresa. Se'n faran exemplars i, a finals de mes, serà presentat públicament durant unes jornades organitzades per l'Ajuntament d'Oliana. Un nou quadern Freinet que, gairebé un segle després, torna a demostrar que la paraula dels infants i dels joves continua essent la millor eina per entendre i transformar el món. ✊