90 anys d'un crim 90 anys d'una promesa

Aquest mes de juliol la memòria ens convoca a dos aniversaris que comparteixen el mateix origen, però que caminen en direccions oposades. Un és llum. L'altre, foscor.

Fa noranta anys naixia un dels quaderns escolars més bells que ha donat mai la pedagogia Freinet: El mar. La visión de unos niños que no lo han visto nunca. Un petit miracle imprès amb tinta, il·lusió i llibertat. Un quadern escrit per uns nens i unes nenes de Bañuelos de Bureba que mai no havien contemplat l'horitzó blau, però que el van saber imaginar amb una sensibilitat infinita.

Capseta en la que el Benaiges conserven tots els quaderns publicats a aquella escola. Mont-roig. 2010.

«El mar serà molt gran, molt ample i molt fondo», escrivia un infant. I les pàgines s'omplien de somnis repetint una mateixa esperança: «El mar serà... El mar serà...».

Descarrega-te'l

Aquelles paraules tenien un nom al darrere: Antoni Benaiges, el mestre que havia convertit una petita escola rural en un espai de llibertat, on els infants pensaven, escrivien i imprimien els seus propis llibres gràcies a la impremta Freinet. Ell els havia fet una promesa: aquell estiu viatjarien fins a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, perquè, per fi, poguessin veure el mar amb els seus propis ulls i substituir la imaginació per l'experiència. Ja no escriurien «El mar serà...». Escriurien: «El mar és...».

Antoni Benaiges a la Plaça Major de Briviesca.

Però aquest juliol també ens recorda l'altra cara de la història.

Fa noranta anys, aquell mateix mestre era assassinat pels feixistes i enterrat en una fossa comuna. Amb ell van voler matar una manera d'educar, una manera d'entendre la llibertat i una manera d'estimar els infants. També van voler enterrar una promesa.

Exhumación de la Fossa de la Pedraja, 2010.

No ho van aconseguir.

Perquè les bales poden silenciar una veu, però mai un somni. Noranta anys després, aquells nens continuen parlant a través de les seves paraules. El quadern El mar continua emocionant lectors d'arreu del món. I la promesa d'Antoni Benaiges continua viva cada vegada que un mestre dona la paraula als seus alumnes, cada vegada que una escola educa en llibertat i cada vegada que la memòria derrota l'oblit.

Hi ha promeses que no les pot complir una sola persona.

Hi ha promeses que acaba complint la memòria de tot un poble.