Avui cedeixo el meu espai de blog dedicat al mestre Benaiges al Michael Kirkegaard i al seu treball per a Terra de llorers fet a Llorenç de Penedès aquest cap de setmana passat.
Mercès Michael, Ramon Sicart per fer-ho possible i Mil Mercès Albert Taulé per presentar-me aquesta experiència creativa tan simbòlica i punyent!
Mercès Michael, Ramon Sicart per fer-ho possible i Mil Mercès Albert Taulé per presentar-me aquesta experiència creativa tan simbòlica i punyent!
Endavant Michael! Endavant memòria!
Aquest any de nou, i en van vuit, Ramon Sicart em va convidar a participar en el projecte Terra de llorers a Llorenç del Penedès, i em va suggerir veure la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar".
La pel·lícula el va inspirar a utilitzar el sistema d'ensenyament de la impremta Freinet en una col·laboració amb l'escola de Llorenç i, posteriorment, en un esdeveniment amb Sergi Bernal, el fotògraf dels fotogrames de la pel·lícula i propietari de la impremta Freinet utilitzada a la pel·lícula.
Vaig veure la pel·lícula i, com poques vegades em passa, em va fer plorar.
Vaig plorar perquè el mestre Antoni Benaiges, que el 1934 va aplicar els ensenyaments de Célestin Freinet, la impremta Freinet i la música en l'educació dels nens, va obrir un nou món d'atenció, interès, comunicació, escriptura, amor i art en un entorn educatiu gairebé inexistent al poble de Bañuelos de Bureba, a prop de Burgos.
Crec que, com la majoria dels qui han vist aquesta pel·lícula, em vaig enamorar d'Antoni Benaiges, i em va entristir profundament que una persona progressista, i milers com ell (i això continua passant avui dia), fossin assassinats i fets desaparèixer d'aquest món.
Per això, vaig fer el meu fotomuntatge com una pancarta de protesta, utilitzant els orificis de ventilació habituals de la pancarta com si fossin els forats produïts per les bales. Les dimensions d'aquests forats les he fet servir per a les meves insígnies, en les quals plantejo la pregunta: QUÈ ÉS PERD?, quan una persona com Antoni Benaiges, o altres éssers humans com ell, són assassinats a tot el món al llarg de la història. «Què es perd?» es va convertir en el títol de la meva obra.
Gràcies a Sergi Bernal per permetre'm fer servir una de les seves fotografies de la pel·lícula “El mestre que va prometre el mar” per a la meva pancarta, i també per permetre'm fer servir la màquina d'impressió Freinet original, utilitzada a la pel·lícula, per imprimir el títol del meu projecte a les insígnies. La impremta Freinet va representar, a l'època d'Antoni Benaiges, un nou mitjà de comunicació per a nens i professors. He fet servir la insígnia, ja que és un dels mitjans que la meva generació ha fet servir per expressar idees, manifestar opinions i comunicar estatus i actituds.
Fer aquest treball i veure la pel·lícula «El mestre que va prometre el mar» em va confrontar amb el meu propi privilegi infantil, a finals dels anys 50 i principis dels 60, quan vaig viure una nova forma d’integrar l'art al currículum escolar.
Vaig créixer amb Rikard Sneum, pioner de la pedagogia experimental a Dinamarca, influenciat no per les idees de Célestin Freinet, sinó per les de Herbert Read, filòsof polític, poeta, novel·lista, anarquista i crític literari i artístic anglès, i les seves idees sobre la integració de l'art a l'educació.
Herbert Read va ser contemporani de Célestin Freinet. Pot semblar un període llarg entre mitjans de la dècada de 1930 i la de 1950, però és important recordar que entremig es van produir una guerra civil a Espanya i la Segona Guerra Mundial, un període que va reprimir qualsevol mena d’experimentació i el lliure ensenyament, expressió i comunicació. Em vaig adonar que la meva experiència amb l'ensenyament experimental a finals de la dècada del 1950 no distava tant de les idees d'Antoni Benaiges a mitjans de la dècada de 1930. Simplement, es tractava de dues filosofies pedagògiques diferents, però similars, de dos pioners diferents a la mateixa època.
Vaig tenir la sort que el pintor i professor danès Rikard Sneum posés a prova a casa meva aquestes noves idees per a l'educació infantil de Herbert Read, i vaig decidir utilitzar aquesta obra d'art titulada QUÈ ÉS PERD?, per a Terra de llorers i dedicar-la als mestres progressistes de Llorenç del Penedès, Josep Brugal Colet i Antoni Jané Jané.
Michael Kirkegaard
Fotografies: Thomas Keis y Manuel Morales